Futbol 1a divisió

Un desafiament a la història

Si és capaç de guanyar diumenge a Cadis, la Real Sociedad igualarà l’inici del curs 1981/82, en què va acabar conquerint la lliga

“Atacar ja ho feia bé abans, però ara és un equip que es defensa millor”, diu Juan Antonio Larrañaga

Un equip que ataca i que defensa. I que ho fa tot amb l’esperit col·lectiu d’una plantilla farcida de futbolistes que senten l’escut que representen. Tant com un entrenador, Imanol Alguacil, que un dia ho va viure en la seva pròpia pell i que avui té la Real Sociedad en el mirall del prototip idíl·lic. Un equip que juga bé, que s’identifica amb els valors d’una ciutat i que a sobre guanya. I en un any en què tothom divaga, el rumb del conjunt txuri-urdin sembla abocat a conviure amb les projeccions més optimistes, les que diuen que, si aquest cap de setmana és capaç de derrotar el Cadis, igualarà l’inici de curs de la temporada 1981/82, en la qual el club va conquerir el seu segon i últim títol de lliga. Un punt més, de retruc, que la temporada 2002/03, quan, amb els Nihat, Xabi Alonso, Kovacevic i la resta, la Real va aguantar un cos a cos fins a l’últim instant amb el Madrid pel campionat. I tot amb un equip, l’actual, que és el que veu porteria amb més facilitat de tot el campionat de lliga (2,2 gols per partit) i que en l’altra cara de la moneda ostenta registres defensius que també van evocar la història, havent deixat la seva porteria verge en 5 dels 9 partits que ha disputat i amb Álex Remiro havent de recollir la pilota del fons de la seva porteria quatre cops, un registre que només és capaç d’emular l’Atlético de Diego Simeone amb 2 gols en contra en 7 partits.

Amb els números a la mà, sembla difícil que l’afició de Sant Sebastià no pugui il·lusionar-se. Sensacions a la vista, tota la ciutat gaudeix d’un equip que transmet alegria i desimboltura per afrontar els partits des de la iniciativa de guanyar, sigui quin sigui el rival. “Ara és un equip molt més compensat que l’any passat, quan ja sabíem que atacaven molt bé. La gran diferència actualment és que aquest balanç defensiu el fa molt millor i això queda reflectit en els resultats”, assegura Juan Antonio Larrañaga, segon futbolista amb més partits de la història de la Real Sociedad, campió de les dues lligues que té el club i company de vestidor durant els últims anys de la seva trajectòria amb un Imanol Alguacil que ha estat capaç de plasmar una idea futbolística desenfadada i, sobretot, en una terra on el futbol de base de Lezama sempre rep molts elogis; reivindicar Zubieta com un motor indiscutible de la seva Real, fent debutar fins a 9 futbolistes al primer equip des que és tècnic i, el que és més important, aconseguint que es consolidin. “Si m’arriben a dir quan érem companys que Imanol seria tècnic de la Real no m’ho hauria imaginat, però és una sorpresa molt positiva; s’ho ha treballat i el més important de tot és que coneix aquests futbolistes, ha conviscut amb ells dia a dia, sap què en pot esperar i això fa que la seva estada a la banqueta d’Anoeta sigui una fórmula quasi perfecta”, continua l’exdefensa txuri-urdin, que comença a veure com es compara la lleva campiona de principis dels 80 amb l’incipient equip actual, sobre el qual recau una enorme expectativa després d’un inici de temporada formidable. “Estan fent les coses bé i és els que els toca, sostenir aquestes crítiques. Però, com a professionals que són, el que han d’intentar és desinhibir-se, saber que se’ls exigirà i saber que hi ha un tòpic que és el bo: partit a partit”, completa Larrañaga a les portes que la nova Real visiti Cadis per continuar alimentant pensaments grandiloqüents.

20
gols
ha fet la Real Sociedad en 9 partits de lliga, en els quals només n’ha concedit quatre.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.